Back ستيڤ البينى ARZ استیو البینی AZB Steve Albini Czech Steve Albini German Steve Albini English Steve Albini Spanish Steve Albini Basque استیو آلبینی Persian Steve Albini French Steve Albini Galician

Steve Albini

Plantilla:Infotaula personaSteve Albini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Steven Frank Albini Modifica el valor a Wikidata
22 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata
Pasadena (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 2024 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Chicago (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Medill de Periodisme
Universitat Northwestern
Hellgate High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, cant, periodisme musical i tècnica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióproductor discogràfic, guitarrista, periodista, periodista musical, cantautor, cantant, enginyer de so, jugador de pòquer Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata - 2024 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePost-hardcore i rock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficTouch and Go Records Modifica el valor a Wikidata
Esportpòquer Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1328560 TMDB.org: 570001
Twitter (X): electricalWSOP Musicbrainz: a4d486bd-6020-4a36-9c7d-bf5ce174bcd1 Songkick: 1959217 Discogs: 59373 Allmusic: mn0000023358 Modifica el valor a Wikidata

Steve Albini (Pasadena, 22 de juliol de 1962 - Chicago, 7 de maig de 2024) va ser un músic, productor discogràfic, enginyer de so i periodista musical nord-americà. Va ser el fundador, propietari i enginyer principal d'Electrical Audio, un complex d'estudis de gravació a Chicago. S'estima que va treballar en diversos milers d'àlbums al llarg de la seva carrera.[1] Va treballar amb artistes com Flogging Molly, Nirvana, Pixies, Bush, Failure, the Breeders, PJ Harvey, Jesus Lizard i els antics membres de Led Zeppelin Jimmy Page i Robert Plant. També va tocar en diversos grups, sobretot Big Black i Shellac.[2]

Albini va ser crític amb la indústria musical, argumentant que explotava i homogeneïtzava estilísticament els artistes. Com a part de la seva oposició, es va negar a rebre els drets d'autor dels artistes amb qui treballava, argumentant que no era ètic.[3]

Albini va néixer a Pasadena, Califòrnia, fill de Gina (de soltera Martinelli) i Frank Addison Albini. Al seu certificat de naixement, la secció del segon nom diu "(None)", ja que el seu pare es va negar a deixar-lo en blanc.[4] El seu pare era un investigador d'incendis forestals. Tenia dos germans.[5][6][7][8] De jove, la família d'Albini es va mudar sovint, abans d'establir-se a la ciutat universitària de Missoula, Montana, l'any 1974.[5] Albini era italoamericà, i part de la seva família és de la regió del Piemont al nord d'Itàlia.[6]

Mentre es recuperava d'una cama trencada, Albini va començar a tocar el baix i va fer classes de baix a l'escola secundària durant una setmana. Un company d'escola el va introduir als Ramones per en una excursió quan tenia 14 o 15 anys. Va sentir que era la millor música que havia sentit, va comprar tots els enregistraments de Ramones que va trobar i atribueix la seva carrera musical a escoltar-ne el primer àlbum.[5][9][10] Va dir: "Estava desconcertat i emocionat per música com la dels Ramones, els Sex Pistols, Pere Ubu, Devo i totes aquelles bandes punk contemporànies i inspiradores sense voler intentar imitar-les".[11]

Durant la seva adolescència, Albini va tocar en bandes com la banda de punk de Montana Just Ducky, la banda de Chicago Small Irregular Pieces of Aluminum, Stations i una altra banda que el segell discogràfic Touch and Go/Quarterstick Records va explicar que "ell [Albini] ens paga no dir-la".[12]

Després de graduar-se a la Hellgate High School,[5] Albini es va traslladar a Evanston, Illinois, per estudiar a la Medill School of Journalism de la Northwestern University on es va llicenciar en periodisme.[13] Va estudiar pintura a la universitat amb Ed Paschke, algú a qui considera un educador brillant i "una de les úniques persones de la universitat que realment em va ensenyar alguna cosa".[14]

A la zona de Chicago, Albini va ser actiu com a escriptor en fanzines locals com Matter i Forced Exposure, cobrint l'aleshores naixent escena del punk rock i es va guanyar una bona reputació per l'estil iconoclasta dels seus articles. Gairebé al mateix temps, va començar a gravar músics i va fer d'enginyer de so del seu primer àlbum el 1981.[15] Va cogestionar Ruthless Records (Chicago) amb John Kezdy dels Effigies i Jon Babbin ( Criminal IQ Records ). Segons Albini, va mantenir un "treball normal" durant cinc anys fins al 1987, treballant en un estudi de fotografia com a artista de retoc fotogràfic.[16]

  1. ↑ Gardin, Russel. «The Steve Albini Interview» (en anglès). Free Press Houston, April 20, 2018. Arxivat de l'original el June 25, 2018.
  2. ↑ Bush, John. «Biography: Steve Albini». AllMusic. All Media Network, LLC. Arxivat de l'original el October 7, 2011. [Consulta: September 6, 2011].
  3. ↑ McGovern, Kyle. «Read Steve Albini's Four-Page Proposal to Produce Nirvana's 'In Utero'». Spin, September 26, 2013. Arxivat de l'original el April 26, 2018. [Consulta: April 26, 2018].
  4. ↑ Jannot, Mark. «From 1994: Steve Albini and the Life of the Iconoclast» (en anglès americà). Chicago Magazine. Arxivat de l'original el May 8, 2024. [Consulta: December 4, 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Thorn, Jesse. «Podcast: Live in Chicago: Steve Albini» (Podcast). Bullseye with Jesse Thorn, December 6, 2007. Arxivat de l'original el July 23, 2012. [Consulta: January 11, 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 Albini, Steve. «Strozzapreti-Gemelli with Tomato, Shallot and Mint» (Blog). Mario Batali Voice, May 30, 2011. Arxivat de l'original el September 25, 2016. [Consulta: January 10, 2014].
  7. ↑ Kovacs Henderson, Andrea. American men & women of science: a biographical directory of today's leaders in physical, biological, and related sciences (eBook). 26th. Detroit: Gale, 2009, p. 71. ISBN 9781414457260. 
  8. ↑ Shatkin, Elina. «Steve Albini Has A Food Blog». LA Weekly, January 24, 2012. Arxivat de l'original el December 27, 2013. [Consulta: August 25, 2013].
  9. ↑ «Looking for a Thrill: An Anthology of Inspiration». Thrill Jockey. Arxivat de l'original el June 22, 2015. [Consulta: June 21, 2015].
  10. ↑ «Steve Albini on The Ramones». [YouTube. Arxivat de l'original el de desembre 18, 2019. [Consulta: December 20, 2019].
  11. ↑ Moores, JR. «A Very Selfish Enterprise: The Strange World Of... Shellac [Steve Albini recalls...]». The Quietus, August 3, 2017. Arxivat de l'original el September 2, 2020. [Consulta: November 2, 2020].
  12. ↑ «Big Black». Touch and Go/Quarterstick Records. Arxivat de l'original el January 8, 2010. [Consulta: May 18, 2014].
  13. ↑ «Staff & Friends – Steve Albini». Electrical Audio. Arxivat de l'original el March 31, 2016. [Consulta: June 21, 2015].
  14. ↑ Carlson, Jen. «Nirvana Producer Steve Albini Tells Us How He Really Feels About NYC». Gothamist, September 28, 2011. Arxivat de l'original el March 9, 2017. [Consulta: June 21, 2015].
  15. ↑ Young, Andrew. «Steve Albini» (Originally published in MTSU Sidelines, March 16, 2004. This is the unedited final draft of the story, with unpublished material.). Lecture at Middle Tennessee State University, March 12, 2004. Arxivat de l'original el April 10, 2016. [Consulta: January 11, 2014].
  16. ↑ Margasak, Peter. «Artist on Artist: Robbie Fulks talks to Steve Albini» (en anglès americà), 06-01-2014. [Consulta: 9 maig 2024].

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search